Notícies 4a Fira del Trumfo i de la Tòfona 2008

Notícia corresponent a l'edició de la Fira de l'any 2008

Fira del Trumfo i la Tòfona 2008
El Trumfo sap promocionar Solsona i comarca

(Texte: Ramon Estany - Fotos: Laura Mujal i Kiko Montilla)

La Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona, que la UBIC ha organitzat per quart any, és un exemple de com el territori pot trobar sinergies entre els productes locals, el comerç i les administracions. Ho va afirmar Joan Gené, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, en l’acte inaugural del certamen, a l’Ajuntament de Solsona. També van prendre part en la inauguració, a més del director de la fira, Josep Pelegrina, l’alcalde, Xavier Jounou, el president del Consell Comarcal, Marià Chaure i el diputat provincial Manel Medrano.
“Aquestes sinergies al final reverteixen en pro del desenvolupament rural i hi guanya el productor”, va destacar Gené, per a qui la clau radica a saber posar en valor el producte local i trobar els canals de distribució. I, per aquest motiu, “aquesta fira és un exemple, totalment ajustat als objectius de la Direcció General”. En aquesta línia, Josep Pelegrina va assenyalar que la Fira del Trumfo i la Tòfona ha servit “per obrir un aparador que per a molts productors els és gairebé impossible de trobar”.
Enguany aquest certamen monosectorial ha crescut visiblement, passant de la dotzena de parades de l’edició anterior a la cinquantena. “És una fira modesta, però que no para d’anar endavant i consolidar-se”, va destacar en la seva intervenció Xavier Jounou. Per això “és una satisfacció per a l’Ajuntament de Solsona que vagi endavant la promoció d’aquest producte autòcton i de primera necessitat”. Igualment, Marià Chaure va qualificar el certamen com “una mostra de la vitalitat de Solsona i la comarca”.

Artesania alimentària
Enguany, els organitzadors han potenciat també la fira de productes artesans d’alimentació i representen la major part de parades del recinte, ubicat als principals carrers i places del nucli antic. Formatges, embotits, coques i olis són alguns dels productes que s’hi poden trobar, a més de les patates del Solsonès, principalment d’Odèn, Castellar de la Ribera i Pinell, i tòfones.
Així mateix, el programa de la fira es vestí amb activitats paral.leles, com concursos, un taller infantil, tastets gastronòmics i degustació de trumfos xafats amb fredolics, i una exposició realitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –instal.lades al vestíbul de l’Ajuntament sobre la tòfona. Una de les novetats d’aquesta edició, a més, ha estat una sessió de maridatge a càrrec de l’enòleg Lluís Ràfols que va comptar amb una nombrosa participació.
Diumenge continuà la venda de trumfos i tòfones i la fira de productes alimentaris. D’altra banda, per als aficionats a les plaques de cava, a les 10 del matí començà a la plaça Major la tercera trobada d’intercanvi de plaques i la presentació de l’exemplar de Guixers a càrrec de l’Associació de Col.leccionistes de Plaques del Solsonès. A les 12 del migdia, hi hagué un espectacle de carrer i, a la mateixa hora, la sala de plens de la casa consistorial acollí l’homenatge del Premi Bufet 2008, que enguany recaigué sobre Bonaventura Serra i Colell, per la seva trajectòria com a productor de trumfos.

Fira del Trumfo i la Tòfona 2008
La Fira del Trumfo fa un reconeixement a Ventura Serra com a pioner en la gran producció de patates al Solsonès

Institucions i Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona van fer un reconeixement diumenge al migdia a Bonaventura Serra i Colell, conegut com a Ventureta, per la seva trajectòria en l’àmbit de la producció de patates al Solsonès. Va ser en el lliurament del Premi Bufet 2008, en el marc de la IV Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona.
De “visionari” va qualificar Josep Pelegrina, director del certamen i representant de la UBIC, en haver sabut apostar pel producte local. L’alcalde, Xavier Jounou, va remarcar que és un encert fer un reconeixement a persones que anònimament opten per treballar amb la patata i el Ventura va “ser el primer que va començar a traçar el camí per a molta gent de la comarca”, en ser “el primer” que es va dedicar a la producció del trumfo a l’engròs, de manera industrial. Jounou, en nom de la corporació local, ha felicitat l’”encert” dels organitzadors per a aquest tipus de reconeixement.
Albert Muntada, president del Patronat de Turisme del Solsonès, ens col.laborador en l’organització de l’acte, va pronunciar una glossa sobre la biografia del Ventureta.

Glossa al Premi Bufet 2008, Ventura Serra Colell

L’Homenatjat d’aquesta tercera edició del Premi Bufet - que s’organitza a través del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès dins el marc de la Fira del Trumfo i la Tòfona i a més promogut per la UBIC del Solsonès - és Bonaventura Serra i Colell, més conegut per tots vosaltres com el Ventureta, el Ventura Serra.
És el gran de 8 germans. Va nèixer un 20 de febrer de 1952 a Cal Ventureta, una finca situada a Pinell, a la parròquia de Miravé.
No ens equivocarem, segurament, si diem que el Ventura ha dedicat un bocí de la seva vida a cultivar patates. Però, de fet, perquè avui pugui ser aquí rebent aquest guardó, ens haurem de traslladar com a mínim uns 13.000 anys enrere i travessar l’Atlàntic per endinsar-nos en terres de Bolívia, Xile i Perú. Hi ha mostres arqueològiques que ens indiquen i ens demostren el consum de patates en aquella època i a més a més en aquelles contrades.
Sabem també que aquest tubercle va arribar a la península al segle XVI, i que el 1573, a l’Hospital de Sevilla es feia servir per donar menjar als malalts perquè era un producte econòmic i per tant es donava en l'àmbit hospitalari.
A la comarca del Solsonès, concretament a la zona d’Odèn, la patata hi va arribar més tard. Estaríem parlant de mitjan del segle XIX.
El que ens preguntem és com aquests trumfos van baixar per la Ribera Salada cap a Madrona per arribar fins a Miravé. De fet, el padrí d’En Ventura plantava i collia patates, ja, però d’una forma molt manual, d’una forma pràcticament artesana, molt diferent i més penós de com es fa ara. Feia servir els terrenys de Can Ramon i el Vendrell de Miravé, i destaco Miravé precisament pel seu clima frescal. En aquells temps, les patates, els nostres trumfos que parlem, s’havien de guardar i mantenir, i per això feien servir com a sistema colgar els trumfos en una espècie de carboneres, fetes amb palla, on hi desaven aquestes patates i a més a més al damunt hi havia terra, amb una xemeneia al mig.
Ens ha arribat, però, que algun any el seu padrí, quan va anar a desenterrar aquests trumfos només hi va trobar la palla. Segurament que algun espavilat els hi havia robat. Amb el Rossendo, el seu pare, la mecanització va arribar a Cal Ventureta.
En aquell vell tractor de 60 cavalls s’hi enganxava la màquina de plantar, i la xic-xac, perquè així és com recordàveu i coneixíeu aquella vella màquina de rella que desenterrava els trumfos.
Va ser després una època de canvis. Cal Ventureta es convertí molt aviat en un indret bo per plantar trumfos, en un indret bo per les patates i, per tant, van anar ampliant.
Segur que el Ventura recordarà que en feien de primerenques per menjar i després de més tardanes per a llavor.
El famós canvi climàtic del que segurament parlem contínuament ja s’havia deixat sentir en aquelles terres i fa temps, molt més temps del que parlem ara. De fet, les carboneres, doncs, van haver de desaparèixer i es van desestimar, parlant de contaminació, les xemeneies de palla que hi havia en aquells moments es van haver d’anar substituint per forats a Odèn.
Podem explicar també que el Rossendo, en una bona temporada podia collir fins a 1500 sacs de trumfos. En canvi, quan s’hi va afegir el Ventureta no ens equivocarem tampoc si parlem no de duplicar, sinó més enllà: aquesta producció va incrementar-se moltíssim.
L’habilitat del nostre premi Buffet d’enguany va fer que s’afegissin també més terres de conreu al trumfo.
Com aquell camp del Pla de Cirera, que a més a més de ser gran era molt bo.
També va apostar per una màquina novedosa que desenterrava les patates, les pujava al remolc i les posava en caixes.
Amb aquest estri norueg, els enginyers nòrdics que van venir, que venien a donar lliçons de modernitat, van ser ells qui van marxar amb la lliçó ben apresa, després de descobrir la llonganissa i el pernil de Can Ventureta.
Va ser l’octubre de 1992, i a més a més va ser la primera màquina d’aquest tipus que es va vendre a l’estat espanyol. Els nòrdics van marxar molt contents, 3 milions de pessetes i un carregament d’embotits de pagès de Cal Ventureta.
Però aquí no acaba la història amb aquests nòrdics. Molt satisfets van quedar encara, quan després el nostre homenatjat es va dedicar a anar fent demostracions d’aquesta màquina en terres del País Basc i la Rioja.
De fet, va acabar aconseguint que se’n venessin nou més, d’aquestes màquines.
Avui, però, podem desvetllar que el nostre homenatjat sempre ha apreciat més els trumfos de secà, tot i no ser tant productius com els de reg i que les seves costelles estarien encantades avui de poder veure totes les patates que ha traginat.

(Tornar a l'apartat Notícies)